Activitat 6: Construcció de l'espai i el tmeps (individual)

L'ESPAI

L'espai fa referència a l'estructuració del món extern i està relacionada amb l'esquema corporal. El nen/nena va construint la noció d'espai de manera progressiva, i així, l'infant comenci a percebre l'espai ha de captar les diferències del seu jo corporal del món que l'envolta.

Hi ha dos tipus d'espais:

• Espai real: és general i compartit per tothom. És el propi del desenvolupament humà.
• Espai imaginari: Sami-Ali valora l'aspecte imaginari en la construcció de l'espai, mediatitzat pel cos. Els dibuixos de l'infant, els jocs simbòlics són representacions de l'espai imaginari i interior, inconscient que l'infant no pot expressar de cap altra manera que a traves de l'espai exterior.

L'evolució de l'orientació i estructuració de l'espai

• ETAPA PERCEPTIVA
  En principi l'infant s'orienta en l'espai mitjançant les relacions topològiques.
  - De 0 a 4 mesos: La qualitat i quantitat d'informació que arriba al bebè depèn de la mare. I el nadó respon amb els somriures, mirades, crits o plors.
  - De 4 mesos a 3 anys (evolució postura-motricitat)
       - De 4 a 9 mesos: prensió de les coses vistes amb el desenvolupament de la coordinació
         oculo-manual.
       - Cap als 9 mesos: llavors comença la constitució de la permanència de l'objecte, l'infant
        busca l'objecte que li acaba de desaparèixer davant seu.
       - Entre els 9 i 12 mesos: el seu interès es centra en la trajectòria que segueixen els
        objectes que llença quan juga.
  
  
• ETAPA REPRESENTATIVA
  - De 3 a 7 anys: Encara dominen les relacions topològiques. Aquestes li possibiliten la comparació de les característiques dels diferents espais: forma, mida, identitat, funció, etc.
  A partir dels 5 anys, apareixen les relacions projectives, el nen descobreix les dos dimensions de l'espai i el concepte de superfície, deixarà de percebre l'espai en funció de la seva pròpia posició i podrà considerar les relacions dels objectes entre ells establint relacions projectives.
  - Desprès dels 7 anys: L'infant accedeix a l'espai racional mitjançant les relacions mètriques.

L'espai evoluciona en l'infant en tres períodes:

• L'espai corporal (espai propi): Està format per tots els punts que pertanyen a la tipologia del propi cos(esquema corporal)
• L'espai ambiental (espai immediat): Està format per tots aquells objectes que estan a disposició de l'infant.
• L'espai representatiu o simbòlic ( espai extern/llunya): Format per objectes que incideixen en el camp visual de l'infant i situats més enllà de l'espai immediat.

EL TEMPS

El temps és la durada i successió de les coses, considerada com a transcorrent d'una manera contínua i uniforme i que es mesura per fenòmens successius esdevinguts a intervals regulars, com el cicle solar, el cicle lunar, el curs de les estacions, etc.

El temps és duració, ordre i successió de les coses, fets... I per l'estructuració temporal és necessària l'organització d'aquests tres aspectes.

LES CARACTERÍSTIQUES DEL TEMPS:

1. L'ordre i la successió
   Les nocions de present, passat, futur, ara, abans, després, avui, ahir, demà.
   
   
2. La durada
   La durada és el temps que passa entre el principi i el final d'una acció, d'una activitat, d'un esdeveniment.
   
   
3. L'interval
   L'interval és la durada limitada entre dos activitats, entre dos punts definits. Aquesta noció comporta una idea de repòs, de pausa, d'espera. En aquest factor l'infant no és conscient de la seva presència.
   
   
4. La rapidesa o velocitat
   És el temps que dura el recorregut d'un espai, per realitzar una acció. “La construcció del temps comença quan les diferents velocitats són comparades entre elles, i aquesta construcció conclou amb la coordinació de les velocitats”
   
   
5. La periodicitat
   Apareix amb tots els esdeveniments, siguin còsmics o culturals. És el cas del dia, la nit, l'estació de l'any, de les setmanes, dels mesos, les festes...
   
   
6. La irreversibilitat
   No es pot tornar enrere.
7. El ritme
   Hi ha ritmes exteriors i ritmes interiors. És el concepte relacionat bàsicament amb la percepció i l'organització del temps.
   Amb l'educació del ritme es treballa tot. 
   
   
   
   
     EVOLUCIÓ DE L'ESTRUCTURACIÓ DEL TEMPS
   
   
   - El temps biològic: Són els ritmes del cos. Els ritmes varien segons l'hora del dia, actuant aicí d'una manera diferent.
   - El temps subjectiu o psicològic: El temps no passa igual per a tothom i depèn de la persona dedicarà més o menys temps en una cosa.
   - El temps objectiu: És el que imposen els seus límits amb una hora determinada. Es divideixen en: minuts, mesos, hores, anys, fenòmens històrics...