diumenge, 21 de novembre del 2010

ACTIVITATA 2: EL DESENVOLUPAMENT SENSORIAL. (GRUPAL)






LA VISTA:





L'ull del resen nascut és immadur, la mielinització del nervi òptic finalitza als sis mesos. Un recent nascut té un camp visual molt limitat, el qual és d'uns 20-25 cm. A partir d'aquesta distància, l'infant i veu borrós.

La fixació de la mirada comença a finals del primer més i a finals del primer trimestre el nen es capaç de seguir amb seguretat un objecte en moviment dins del seu camp visual.



A més, a partir del tercer mes ja distingeix objectes de diferents colors.

A partir del quart i cinquè mes demostra preferència pes objectes de colors vius i brillants.

A partir de l'any es capaç de distingir un objecte que l'interessa d'entre d'altres iguals per la diferència de color.

Als dos anys distingeixen les formes fonamentals com la rodona, el quadrat i el triangle, i els colors, on tenen preferències de colors clars.

I als 3 anys hi ha la distinció de formes fonamentals (copiar una rodona); la distinció de mides (gran, petit, nomenar un color) i coneix tres posicions (sobre, dins, sota).


L'OÏDA:

Al néixer l'oïda està completament desenvolupada, el nen resen nascut percebeix i reacciona efectivament a estímuls sonors.

Entre el tercer i quart mes, quan sent un soroll, gira el cap en la direcció d'on provenia ( Comença la localització auditiva).

Al cinqué mes pot distingir la veu dels familiars i progressivament distingira les persones per la veu.

Entre el dos-tres anys el nen ja es capaç de reconéixer una cançó, el so d'alguns animals i fins i tot reproduir alguna melodía.



EL TACTE:

És precisament el sentit del tacte el que té un màxim desenvolupament en el recent nascut.

L’Infant necessita manipular, explorar lliurement els objectes, es per això que es important que li deixem ficar-se coses a la boca, ja que a partir d’aquí coneixerà l’entorn i sabrà distingir entre les qualitats agradables i desagradables.


La sensibilitat tàctil està particularment en el palmell de les mans i peus i en la cara, però fins als vuit o deu mesos l'exerceixen amb la boca.






El resen nascut és més sensible al fred que al calor.La reacció davant les pesigolles apareix cap als nou mesos,i encara no te el reflexe de rascat,fins als divuit mesos no es capaç de rascarse amb els dits quan li pica alguna part del cos.

La sensibilitat al dolor també està desenvolupada en el resen nascut, encara que fins als dos anys no es capaç de localitzar el punt de on li prové el dolor.


EL GUST:



Els receptors gustatius en un recent nascut estan molt repartits.

El lactant reacciona a diversos sabors i els que aprecia amb major facilitat son el dolç i l'àcid.

A més a més, les substàncies salades, amargues i àcides provoquen ganyotes, retiradas de llengua, etc mentres que les substàncies dolçes provoquen moviments de succió.




A partir del tercer- quart mes, l'infant es capaç de ficar-se objectes a la boca desenvolupant, d'aquesta manera, la coordinació óculo-manual i treballant tres del cinc sentit: gust, vista i tacte.



És molt important que dese molt petits tinguin contacte amb materiales diversos como poden ser la fusta, el metall, teles,... per conèixer les qualitats dels objectes mitjançant el gust I poder estimular aquest sentit.




L'OLFACTE:

El sentit de l'olfacte en el recent nascut és el menys desenvolupat, aquest està poc estudiat evolutivament degut a la difícil apreciació.
Aquest sentit és fonamental per l'alimentació, la supervivència, el desenvolupament intel·lectual i emocional del nen.
El nado aprèn a reconèixer l'olor de la seva mare.



A més, localitza la font olfactiva de manera innata durant els primers dies de vida. Reacciona amb canvis de respiració, moviments motors, etc. a olors desagradables o olors intenses.

dissabte, 20 de novembre del 2010

ACTIVITAT 2: EL DESENVOLUPAMENT SENSORIAL, (INDIVIDUAL)

LA VISTA:

El nadó casi es cec al moment del seu naixement, a uns 20 cm de distància hi veu una mica borrós. La fixació de la mirada comença a finals del primer més i a finals del primer trimestre el nen es capaç de seguir amb seguretat un objecte en moviment dins del seu camp visual.
La diferenciació dels colors és precoç, a partir del tercer mes distingeix objectes de diferents colors. A partir del quart i cinquè mes demostra preferència pes objectes de colors vius i brillants.
A partir de l'any distingeix els objectes que li interessa, i de molts d'altres que sol es distingeixen pel color.
Als tres anys comença a conèixer el nom de tres o quatre colors i els aplica adequadament. 



L'OÏDA:

El recent nascut ja es troba en condicions de percebre els estímuls sonors i reacciona amb ells. Des de el punt de vista anatòmic, l'oïda està completament desenvolupada.
El nen reacciona als sorolls des de els primer dia, això si, la seva reacció pot ser atribuïda a les sensacions vibratòries de l'aire més que la percepció auditiva.
El nen entre 3-4 mesos, es concentra quant sent un so i es gira cap a on sent el soroll, la qual cosa ens indica que comença a percebre la localització auditiva.
Als cinc mesos distingeix la veu de els seus familiars.
Entre els 2-3 anys, el nen és capàs de reconèixer una cançó i de distingir el so d'alguns animals. 


EL TACTE:

És precisament el sentit del tacte el que té un màxim desenvolupament en el recent nascut.
Entre els onze i dotze mesos és quant el lactant comença a localitzar l'estimul cutani.
La sensibilitat del dolor està completament desenvolupada en el recent nascut. També està desenvolupada la sensibilitat al calor i al fred des de que neix, encara que sembla que és més sensible al fred, que a la calor.
Els nadons comencen a conèixer els objectes posant-se'ls a la boca. És important que els deixem posar-se coses a la boca, i així aniran coneixen el seu entorn i sabran distingir qualitats agradables o desagradables dels objectes.
No es bo que portin tot el dia el xumet, perquè amb ell no poden descobrir ni expressar-se.
A l'escola infantil el sentit del tacte és el que treballen més a l'hora de realitzar activitats.
Els nens tenen una gran predisposició a tocar , encara que alguns els i pot costar una mica més tocar. Tenim que respectar les seves decisions, segur que quant observa els seus companys es decideix a actuar ell també. El sentit del tacte bàsicament és treballat amb les mans. 



EL GUST:

El lactant reacciona a diversos sabors, encara necessita estímuls més intensos que l'adolescent. Els sabors que aprecia amb més facilitat són el dolç i l'àcid. Sol alguns lactants reaccionen amb el sabor salat i amarg. El que sí s'observa en els lactant, és la reacció davant d'aliments de diferents gustos.
En el recent nascut i el lactant, els receptors gustatius estan més repartits.
A partí del tercer o quart mes els nadons son capassos de posar-se un objecte a la boca i començar a desenvolupar la coordinació óculo-manual, i així van treballant tres sentits: el gust, la vista i l'olfacte.
El gust està present al llar de la nostra vida en moltes situacions, i és a partí d'aquest sentit que es pot sentir un gran plaer amb la cuina i l'alimentació. 




L'OLFACTE:

El sentit de l'olfacte en el recent nascut és el menys desenvolupat. En els nens de poca edat és molt difícil saber si realment estan percebent les olors de les coses quant s'ho proposen.
A l'escola es perceben bons olors, però també olors desagradables. Però això va bé per treballar les olors i així poden descobrir olors variades i agradables. 




dilluns, 8 de novembre del 2010

ACTIVITAT 1 PSICOMOTRICITAT (GRUPAL)

PSICOMOTRICIDAD

Es una técnica que se lleva a cabo mediante un conjunto de actividades dirigidas tanto a adultos como a niños para trabajar todo movimiento que no sea un acto reflejo con la intención de conocer el propio cuerpo, aprender a controlarlo (relación cuerpo-mente) y desarrollar, de este modo, un buen movimiento corporal.
En educación Infantil, la psicomotricidad, es muy importante porque con ella podemos educar, estimular y prevenir problemas futuros ya que ofrece elementos materiales para que el niño descubra su propio cuerpo y sus posibilidades motrices, cognitivas y socio-afectivas y, de este modo, el niño va desarrollando su identidad y su autonomía personal.



PSICOMOTRICIDAD RELACIONAL

Modelo de psicomotricidad en la que el psicomotricista hace una propuesta de espacios y materiales dirigida al desarrollo del cuerpo de forma global y libre por parte del niño con la intención de que éste entre en contacto con los otros es decir, se relacione con los demás, a través de su cuerpo trabajando la actividad sensoriomotriz, le juego simbólico y representativo de manera que pueda expresar sus estados de ánimo, vivencias y deseos.




PSICOMOTRICIDAD INSTRUMENTAL

Modelo de psicomotricidad que se realiza con una sesión dirigida por el psicomotricista donde el cuerpo es entendido como un instrumento el cual hay que aprender a utilizar y para ello se establece una serie de actividades con la intención de trabajar una parte del cuerpo en concreto en esa sesión.


divendres, 5 de novembre del 2010

ACTIVITAT 1 PSICOMOTRICITAT (INDIVIDUAL)

PSICOMOTRICITAT:
És el desenvolupament que es duu a terme amb un seguit d'activitats que realitzen els infants per dominar els moviments corporals i saber actuar amb els moviments. Es fa treballar el cos-ment.


PSICOMOTRICITAT RELACIONAL:
L'activitat fonamental és que l'infant faci el que vulgui. Aquí es vol aconsseguir que els infants entrin en contacte l'un de l'altre.



PSICOMOTRICITAT INSTRUMENTAL:
Aquí l'educador diu l'activitat que tenen que fer els infants. En aquestes activitats es vol fer treballar el cos dels infants per fer desenvolupar els infants i fer treballar el seu cos, fer treballar els moviments i fan moviments i  desenvolupar el cos.






dilluns, 1 de novembre del 2010

MAPA CONCEPTUAL

Aquest és el mapa conceptual de " La pràctica psicomotriu" unitat formativa 5 (apartats 1 i 2) que he fet: